pECES

WATER-FALL

MARÇ 2019

Alba i Laia 06.JPG

Autocontrol, gestió d’emocions, codis ètics.

Ens ensenyen a comportar-nos des de ben petits reaccionant de la manera que s’espera, a no plorar pel que no fa plorar, a no enfadar-se sense una raó aparent o a construir una balança universal sobre les emocions, ja que sempre hi haurà algú amb més dret a patir que nosaltres. Però com ens construeix a nivell personal aquesta situació? Ens fa més forts o amagar els nostres sentiments ens converteix en més dèbils? On van totes aquestes emocions? Aconseguim que desapareguin o s’amaguen inclús per a nosaltres?

Les emocions amagades s’acumulen darrere d’un mur, o varis. Un mur indestructible... Un mur destinat a protegir-nos de nosaltres mateixos i preparat per a guardar els nostres sentiments més profunds. Un mur sense portes d’entrada o sortida, un mur perfectament sòlid, una arma contra nosaltres mateixos.

Però què podria passar si un dia aparegués una petita fissura? Si aquest mur comencés a esmicolar-se a poc a poc, pel fet que les emocions contingudes sobrepassessin les seves capacitats o si alguna d’aquestes sensacions aconseguís filtrar-se i incomodar-nos en el nostre dia a dia... Decidiríem que ja és hora d’afrontar la nostra veritat? Trobaríem les armes per a trencar-lo? Seríem prou valents viure i ensenyar els nostres sentiments en una societat que té establert un comportament “perfectament ideal”? Ens converteix, aquest comportament, en més humans?

Una peça que vol investigar aquesta introspecció i que busca arribar al públic i fer trontollar els seus mons. Una peça que utilitza l’art com una eina per expressar, literalment, el que la majoria de nosaltres no ens atrevim a reconèixer.

Direcció: Adri Mascort
Coreografia: Adri Mascort
Intèrprets: Laia B. Boix, Alba Candil, Adri Mascort y Greshma Salvador.                                         
Disseny vestuari: Laia B. Boix, Alba Candil y Adri Mascort
Disseny escenografia: Adri Mascort
Disseny il·luminació: Marc Sobrepera i Adri Mascort
Fotografia: Josep Tobella                                                                                           Agraïments: Vero Cendoya, Maria Hurtado                                              Suport a la creació: Copañía Nacional de Danza, Institut del Teatre de Vic, Color Dansa, Centre cívic Sant Martí i Centre cívic El Sortidor                                                                                                                 

autoretrat

ABRIL 2018

 

GERARD FRANCO

GERARD FRANCO

Sabem qui som en el moment que naixem, o és un coneixement que adquirim a partir de les nostres experiències? Què passaria si un dia despertéssim i s’haguessin esborrat cada un dels nostres records? Ens reconeixeríem? Seríem la mateixa persona si el nostre passat fos, d’un dia per l’altre, una pàgina en blanc?

Una peça basada en la relació entre el nostre “jo vertader” (el nostre interior amb el qual naixeríem) i “qui ens convertim amb els anys”. Ens preguntem si naixem sent o ens construïm a través de les circumstàncies viscudes. Així com, en cas de no tenir prejudicis preestablerts per creences generals, podríem estimar-nos més a nosaltres mateixos? Com ens veuríem si no fóssim capaços de reconèixer-nos? Es convertirien en virtuts els nostres defectes?

Autoretrat indaga en la reacció de l’entorn del subjecte en qüestió. Com, dins d’aquestes incerteses, la gent del voltant acceptaria a qui fos que ens convertíssim. Considerant que qualsevol personalitat podria desenvolupar-se, permetria aquesta gent que una nova persona afluís, o intentarien influenciar-nos i redirigir-nos cap als nostres antics patrons?

Aquesta situació complexa seria comparada amb l’autodescubriment d’un recent nascut. Seria possible fer l’equivalència amb l’autoconsciència d’un infant? La mateixa gent del voltant del bebè, també intentaria guiar-lo, inclús manipular-lo?

 

Direcció: Adri Mascort
Coreografia: Adri Mascort juntament amb totes les intèrprets
Intèrprets: Alba Candil, Laia Bau, Júlia Matas, Hayley Ader, Adri Mascort
Escenografia: Adri Mascort
Il·luminació: Adri Mascort
Vestuari: Adri Mascort i Júlia Matas
Suport a la creació: Centre Cívic Cotxeres Borrell, Centre Cívic Sant Martí, Centre Cívic Guinardó, Centre Cívic Tomasa Cuevas.
Premis: Premi del públic a l'Escenari Obert 20' de la Sala Tísner a Barcelona el març de 2018, premi del jurat a l’Estrena’t Dansa al Centre Cívic Casa Groga a Barcelona el novembre de 2018.

silence 2.0

JUNY 2017

Silence1.jpg

En una societat estereotipada, busquem constantment la manera de conservar la nostra pròpia identitat. Com bancs de peixos seguim el corrent que està marcat mentre connectem i desconnectem amb les persones que ens rodegen. Però, ¿què són aquestes connexions, exactament? ¿Podem assegurar que succeeixen a causa de la nostra pròpia voluntat o és una manera de sobreviure? Silence 2.0 explora la complexitat de les relacions establertes, la lluita per mantenir una veu i identitat pròpies i poder expressar aquesta mateixa veu dins d'un àmbit en el qual la soledat no és acceptada.

 

Direcció: Adri Mascort
Coreografia: Adri Mascort
Intèrprets originals: Ellen Gordon, Hayley Ader, Adri Mascort
Músics: Paco de Lucía, Enrique Morente, John Williams i Bruno Coulais
Escenografia: Adri Mascort
Il·luminació: Adri Mascort
Assistent de coreografia: Natàlia Viñas
Vestuari: Adri Mascort
Agraïments: MASA Program Kibbutz Contemporary Dance Company, El Magatzem Escola de Dansa
Premis: Premi d’una residència de creació per a l’Institut del Teatre de Vic al Certamen Coreogràfic de L’Estruch de Sabadell, premi del públic a l'Estrena’t 2017 de La Casa Groga, Barcelona i premi Menina de bronze al Festival ADAE Danza y Artes Escénica, Teatro Auditorio Ciudad de Alcobendas, Madrid.

 

 

ARAN I ARAN

MAIG 2018

UN PROJECTE COMPARTIT AMB JÚLIA MATAS

Podem pensar que estem segurs, podem pensar que no ens afecta, podem pensar que no serà la nostra història. Però la veritat és que passa a cada una de les nostres vides, forma part de la nostra rutina i, per desgràcia, no en som conscients. Ho vivim d'ençà que naixem i les nenes tenen el seu primer vestidet rosa o els nois el seu primer cotxe de joguina per Nadal. Es queda a les nostres ments quan des d'infants juguem amb nines que són perfectament primes, altes, de pell clara i els ulls blaus. 

Trilogia 34.jpg

Però creixem i entrem en aquella edat on hi té lloc el primer amor i el primer petó, quan totes aquelles històries encantadores que durant anys hem vist a la televisió es podrien convertir en realitat. I s'hi converteixen. Però parlen realment d'AMOR? Tenim el coneixement necessari per viure-les? Aprenem les eines adequades? Si és així, com és que les cançons més populars entre adolescents tracten a les dones com simples objectes sexuals? 

Aran i Aran és una peça que pretén despertar adolescents durant la seva edat més tendra. Una peça amb esperança d'aportar una mica de consciència i trencar amb alguns dels estereotips. Els drets de les dones han millorat exponencialment (encara falta molta feina) i el rol de mestressa de casa s'ha rebaixat bastant. De totes maneres, a les dones encara se les considera dèbils, i d'una manera més subtil, els adolescents no estan conscienciats. 

 

Direcció: Júlia Matas i Adri Mascort
Coreografia: Júlia Matas i Adri Mascort                                                                         Intèrprets: Júlia Matas, Adri Mascort i Lluís Rotger
Música: Lluís Rotger
Escenografia: Júlia Matas i Adri Mascort
Il·luminació: Júlia Matas i Adri Mascort
Vestuari: Adri Mascort i Júlia Matas
Suport a la creació: Centre Cívic El Sortidor

TRILOGIA

MAIG 2018

Trilogia 48.jpg

Triologia connectarà Silence 2.0, Autoretrat i Aran i Aran en una sola història, feta especialment per a la Sala Fènix. 

FÈNIX, ARTransforma

JUNY 2018

Emocions en guerra és un projecte paral·lel, guiat per ARTransforma, que estem molt contentes de formar-hi part. Per a més informació podeu visitar la seva pàgina web http://artransforma.org/art/en/projecte/compartides-el-valor-social-de-les-arts-en/ i participar-hi.