DIUEN DE NOSALTRES

 

http://escenadelamemoria.blogspot.com.es/2017/06/programa1-maldaendansa-2017.html?m=1

“Encara no s'ha insistit prou en destacar l'altíssima preparació tècnica i interpretativa de les noves generacions de ballarines de contemporani. És possible que estiguem assistint a un moment excepcional. Ho reafirma aquest elenc internacional: Ellie GordonHayley Ader i Adriana Mascort. Precises, entusiastes i brillants en la seva execució. De fons la música flamenca de Paco de Lucía y Enrique Morente, per assenyalar un parell. El contrast entre la coreografia que defensen i allò que sona pels altaveus és el joc que busquen: parlen apassionadament de les connexions personals, i la defensa de la individualitat. La peça és massa breu, apenes 10 minuts, per abordar amb profunditat la qüestió, però s'intueix una intencionalitat clara cada cop que una d'elles abandona la disciplina de grup per expressar-se com a solo.”

https://es.teatrebarcelona.com/espectaculo/trilogia

“L’espectacle transmet i emociona, visualment és realment hipnòtic, i l’esforç de les ballarines és indiscutible. Enhorabona !!!
Espero que aquesta nova aposta de la Sala Fènix per la dansa sigui la primera de moltes venidores.”

https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/trilogia-mariona-rebull-132854

“Manifiest corporal

Preguntes tan mentals com qui ens defineix o predetermina?, a què ens empeny la societat? o fins a quin punt la dona segueix tenint entitat en funció de l’home? no sempre han de ser qüestionades amb paraules. A Trilogia, l’obra adscrita al cicle Dona’m veu/Dona amb veu, és el cos qui pregunta; i concretament quatre. Quatre cossos femenins que llancen preguntes a través d’una dansa sublim, d’una expressió de socors davant l’opresió social, del batex d’un cor com a símbol de tabula rasa, del gest onomatopeic, de alineament laboral. i davant de totes aquestes interpel·lacions, l’espectador no es pot escapar ni fugir d’estudi: ha de respondre per dins. No obstant, en tota aquesta sutileza escènica s’hi troba un però; i aquest és la trama narrativa, el fil conductor. Perquè no hi ha prou que el prospecte digui que les tres històries que formen l’obra (d’aquí el títol Trilogia, entenc) tenen la base comú de l’autoconeixement. Deu ser així realment. I no obstant, cada una d’elles, sembla un trocet escènic recosit amb els altres dos, que realment una peça plenament integrada en una única obra de tres parts. Aquest però, tot i així, acaba reduïnt-se en un detall formal que no arriba a ombrejar la delicadesa de l’obra on, s’exemplifica una vegada més, que la veritat i la bellesa poden ser sinònims perfectes.”

https://www.instagram.com/p/BurJur8BRFW/

“Ahir vam veure el meravellós #Autoretrat de la companyia @adrimascort_cia Cia. Un recorregut pel nostre jo, la seva relació amb l'ego, en què ens convertim i què passaria si s'esborressin els nostres records. Avui 2a i darrera funció a l'#Àtic22 del @teatretantarantana dintre del cicle #Tantadansa. Absolutament recomanable per als amants de la #dansa"

- Laura Clemente